URL | ECO-REACTORS
16765
page,page-id-16765,page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-7.5,wpb-js-composer js-comp-ver-4.5.3,vc_responsive
 

ECO-REACTORS

Paper biorreactiu dels ecosistemes fluvials intermitents en la mitigació de l’impacte d’efluents d’EDARs.

depu

La creixent demanda de recursos hídrics associada a l’augment de la població mundial ha provocat una transformació global del paisatge que ha alterat l’estructura i el funcionament dels ecosistemes fluvials. Els rius intermitents situats a la regió mediterrània són particularment vulnerables a la pressió humana i a l’elevada variabilitat en el règim hidrològic. Aquest fenomen és especialment rellevant en rierols que reben efluents de depuradores (EDAR), ja que en períodes de manca d’aigua tenen una baixa o nul·la capacitat de dilució dels soluts de l’efluent, principalment nutrients, i alguns contaminants emergents (productes farmacèutics, pesticides i productes químics industrials). La majoria de les estratègies de gestió utilitzades per acomplir els objectius de qualitat de les aigües superficials van encaminades a reduir les entrades de fonts puntuals terrestres (i.e. càrregues dels efluents d’EDARs). No obstant això, l’eficàcia de la majoria de les EDARs és limitada i els seus efluents poden causar desequilibris importants en les relacions estequiomètriques C: N: P dels rius receptors, el que pot tenir implicacions en la seva capacitat d’auto-depuració. En el cas del carboni orgànic dissolt, no només la quantitat, sinó també la qualitat poden afectar de manera important els processos biogeoquímics. Per tant, és important explorar estratègies de gestió alternatives menys costoses i més sostenibles com son la restauració funcional i l’ús de filtres verds. A més, tot i que disposem d’una gran quantitat d’informació relacionada amb la dinàmica de nutrients en conques fluvials no alterades, comprensió d’aquests processos en conques hidrogràfiques urbanitzades és molt limitada, el que dificulta l’estratègia de gestió de cara a controlar els problemes d’eutrofització i la dispersió de contaminants emergents. D’altra banda, l’impacte dels efluents de les EDAR en els processos biogeoquímics del riu i ribera pot tenir respostes contrastades si es consideren diferents tipus de substrats al·luvials (i.e. calcaris o silicis), ja que els processos químics que es produeixen sota aquestes dues litologies són diferents i poden afectar les relacions estequiomètrics de C: N: P. En aquest context, aquest projecte té com a objectiu avaluar la reactivitat biogeoquímica dels ecosistemes fluvials inclosa la zona de ribera, i determinar-ne la sensibilitat i la resistència de cara a mitigar els impactes dels efluents de les EDAR’s en xarxes fluvials intermitents. Proposem diferents experiments per tal d’avaluar l’eficàcia de la zona de ribera, la interfase entre el riu i zona ribera, i el riu pròpiament dit, per a retenir i transformar carboni orgànic dissolt, nutrients (nitrogen i fòsfor) i contaminants emergents provinents de les entrades dels efluents de les EDARs. Abordarem aquestes qüestions en ecosistemes fluvials que drenen conques amb litologia contrastada (silícia i calcària), en condicions naturals in situ i experimentals en mesocosmos. Esperem que els resultats derivats del projecte ECO-Reactors contribueixin a millorar la gestió dels ecosistemes fluvials tenint en compte la interacció amb el funcionament de les l’EDARs i les característiques morfo-hidrològiques i físico-químiques dels ecosistemes receptors. Aquest projecte aborda temes prioritaris dels plans estratègics nacionals i internacionals per la millora de la qualitat ambiental i un ús més eficient de l’aigua en condicions de sequera.

 

 

El projecte ECO-REACTORS està finançat pel Ministeri d’Economia y Competitivitat del Govern Español.